TDR fantasia il·lustrada
Procés creatiu
El procés de creació va precedir a l’execució de les il·lustracions i el seu començament es troba en la concepció de la història en si. Abans de posar el llapis sobre el paper necessitava tenir molt clar allò que volia transmetre i quin rol tenien les meves il·lustracions dins del llibre. Havia de plantejar-me com era la història que narraria a través dels meus dibuixos i quines parts calia ressaltar.
Un cop els conceptes generals estaven definits, era hora de dissenyar els personatges.
Un punt important a tenir en compte durant aquest procés, era l'elecció d'un estil pictòric adient a la narració novel·lística. Havia d’emfatitzar els elements literaris a més d’inserir al lector en la història, fins al punt que sentís la pell dels personatges com a pròpia. El més important de l'estil és que no desentoni amb el missatge que acompanya i que el complementi a la perfecció.
Finalment em vaig decantar pel meu estil natural, que és el que acostumo a utilitzar normalment per dibuixar. Podria haver escollit canviar el meu estil, però no hauria estat una decisió encertada pels següents motius:
El primer motiu és que utilitzar el meu estil és més fàcil, ràpid i eficient. També el puc mantenir fàcilment durant tot el procés, perquè forma part de mi i no és quelcom que hagi de forçar. Un altre motiu de pes és que tampoc sé quin nou estil adoptaria o quins aspectes del meu canviaria, perquè ara per ara em sento molt contenta i satisfeta amb la manera com dibuixo. A més, em sentiria estranya i com una impostora dibuixant d'una manera aliena, que realment no em pertany.
He hagut d'aprendre a dibuixar objectes, paisatges i personatges que mai havia abordat abans i crec que executar l’obra amb un estil incòmode seria una dificultat supèrflua que en tot cas empitjoraria el resultat.
A més a més, el fet d’enfrontar-me a un projecte tan gran per primer cop implica que aprendre a dibuixar d'una manera diferent tan sols em complicaria la feina. Faria que em qüestionés constantment si les meves decisions estilístiques havien estat encertades, ja que si no estic familiaritzada amb la manera de dibuixar, no em seria possible preveure el resultat final.
Per últim, el meu estil es pot definir com fantasia juvenil, que és justament del que tracta la novel·la.
Un cop ja vaig tenir clar que no volia alterar el meu estil, vaig començar a dissenyar els personatges i els espais on es situarien les il·lustracions. Vaig dedicar molt temps i esforç a aquesta part perquè la millor il·lustració és incapaç de solucionar una concepció equivocada dels dissenys. Si els dissenys no tenen res a aportar, llavors la il·lustració perd el seu valor.
L'objectiu del meu treball de recerca no és només aconseguir un producte físic final en forma de novel·la il·lustrada, sinó que també es basa en tot el treball previ als dibuixos definitius. Vaig escollir aquest plantejament per dues raons:
La primera és molt simple, al desembre de 2020, quan vaig començar el treball de recerca, la novel·la encara no tenia ni una pàgina definitiva escrita, per tant no podia començar a il·lustrar-la directament sabent que hi hauria moltes modificacions i que el més probable era que em passés hores fent una il·lustració per després haver-la de modificar profundament o directament que fos invàlida. Tampoc volia passar-me mesos només fent recerca i sense poder dibuixar per la limitació de no poder crear quelcom definitiu, per tant, vaig decidir anar avançant feina dissenyant tot el que podia aparèixer a les il·lustracions, per així no dubtar en el moment de fer-les i que tot fos més fàcil i directe.
La segona raó és més complexa i té diverses capes de profunditat. Aquesta novel·la no és un llibre únic sinó que forma part d'una trilogia que recrea un món fantàstic amb les seves pròpies normes i restriccions. Aquest món fantàstic és molt diferent al nostre i cal destacar-ho en la història, per tant, els dissenys havien de ser extraordinaris i amb potencial de transportar al lector a una altra dimensió. També havien de tenir una coherència entre si i una estètica comuna. Qualsevol detall de l'arquitectura dels edificis o la vestimenta i l’ anatomia dels personatges ha d’estar prèviament pensat i establert. Volia que cada petit matís aporti nova informació a la història i li atorgui una nova dimensió. A més, és molt més fàcil encetar un disseny quan només t'has de centrar en ell i no has de fer una il·lustració pensant en la composició, perspectiva, colors, coherència amb el text, espai...
En resum, crec que per obtenir el millor resultat possible s'ha de treballar la il·lustració per parts i en aquest cas una de les parts més importants és el disseny. Per aquesta raó, vaig crear un WorldBuilder o Llibre Constructor de Mons.
WORLDBUILDER o EL LLIBRE CONSTRUCTOR DE MONS
Vaig crear el Llibre Constructor de Mons per tenir molt clar com serien els personatges i l'espai del món fantàstic en el qual es situa la història. El llibre està dividit en tres apartats –personatges, espais i objectes– i té un total de 92 pàgines farcides de dibuixos.
El primer pas va ser escollir el format i els materials, ja que influirien de manera dràstica en el resultat. A continuació explico els materials utilitzats i les raons de la seva elecció.
Llibreta d'esbossos A4 Studio Artway 170 g/m2: vaig escollir aquest suport en particular perquè m'era familiar i l'havia fet servir diverses vegades anteriorment obtenint bons resultats. Sabia que no podia escollir una llibreta A5, perquè se m'hagués quedat massa petita pels dissenys i m’impossibilitaria expressar tots els detalls i matisos que desitjo. Tanmateix, si l'hagués triat el format A5, l’obra hauria estat més fàcil i ràpida de completar, però sacrificant la complexitat que jo volia.
Una altra raó per la qual vaig escollir aquest producte en particular va ser pel seu gramatge, és a dir, els grams del paper per metre quadrat. Per treballar amb aquarel·les és molt important utilitzar un suport que resisteixi grans aiguades i que no s'arrugui o descompongui fàcilment. Com ja tenia experiència prèvia fent servir aquesta marca en concret, sabia que el paper suportaria les aiguades sense problema i que no s’estriparia.
Aquarel·les Winsor and Newton Cotman: fa molts anys que pinto amb aquesta caixa d'aquarel·les. Les vaig escollir perquè tenen molt bona pigmentació i els colors ofereixen una àmplia gamma de possibilitats a l'hora de crear. En cap moment he sentit que em quedaria curta de colors o que em faltarien tons.
Les aquarel·les es comercialitzen en paquets amb dotze colors. Vaig substituir alguns colors originals, concretament vaig incorporar gris payne, tinta negra i lila en lloc de blanc, verd i turquesa. La raó d'aquest canvi és que són colors d’ús freqüent i vaig decidir utilitzar pastilles d'aquests colors en comptes de consumir altres colors cada cop que havia de fer la barreja.
La limitació de dotze colors fa que sigui més senzill crear il·lustracions amb una gamma cromàtica cohesiva. Les aquarel·les es presenten en format de pastilles i en el cas que un color s'acabi sempre pots reomplir-les amb els tubs.
Els colors que actualment tinc en aquesta paleta són: groc llimona, groc de cadmi, vermell de cadmi pàl·lid, carmesí d'alitzarina, ultramar, blau ceruli, groc ocre, terra de siena torrada, terra d'ombra torrada, gris payne, violeta tità, tinta xinesa negra.
Estilògrafs micron 02 i 05: vaig escollir aquests estilògrafs en concret, ja que són resistents a l'aigua i de llarga duració amb pigments extremadament resistents a la llum. Aquest era un requisit necessari per preservar l’entintat a llarg termini i garantir la integritat futura d’una obra que ha absorbit moltes hores de dedicació. Tenir-los en diferents mides em permetia jugar amb el gruix de la línia i fer petits detalls o cobrir grans superfícies segons allò que la il·lustració requerís.
Llapis HB: vaig escollir un llapis simple per fer els primers esbossos i composicions. Com no era extremadament tou les línies dibuixades eren clares i fàcils d'esborrar.
Portamines Pilot 0.7mm amb mina B2: el portamines em permet detallar i marcar clarament quines seran les línies definitives de les il·lustracions. Utilitzant una mina B2 és fàcil diferenciar l'esbós fet amb el llapis HB i les línies definitives del portamines.
Goma Milan: no hi ha gaire misteri, és una goma que esborra bé.
Pinzells sintètics: vaig fer servir pinzells amb diferents formes i mides per generar diversos efectes. Per pintar els fons vaig fer servir un pinzell gran amb forma arrodonida i tallat en diagonal per cobrir la màxima superfície possible. Per pintar el contingut de les il·lustracions vaig fer servir pinzells que van de la mida 3 a la 16.
Ara que estan descrits els estris que vaig fer servir en el meu procés de creació, toca parlar dels passos que vaig seguir per fer cada pàgina del Llibre Constructor de Mons.
Primerament havia de decidir el tema de la pàgina, fer esbossos de composició i planificar on estarien situats els dibuixos i el text. Material utilitzat: llapis HB
Després refinava els dibuixos donant més complexitat i definició a les formes per a preparar-los per entintar. Quan ja tenia les il·lustracions situades, escrivia el text en els espais que prèviament havia deixat en blanc. Material utilitzat: portamines 7mm mina 2B
Entintava les il·lustracions i els escrits. Material utilitzat: estilògraf Micron 02mm
Pintava el fons amb aquarel·la groc ocre i violeta tità per envellir el paper. A l'apartat Espais els colors utilitzats han estat: groc de cadmi, vermell de cadmi pàl·lid, carmesí d'alitzarina, ultramar i blau ceruli. Material utilitzat: aquarel·les Winsor & Newton i pinzells sintètics
Aplicava capes de pintura llisa amb els colors bàsics. Material utilitzat: aquarel·les Winsor & Newton i pinzells sintètics
Per a evitar colors plans afegia textura, ombres i ressaltava alguns tons per fer-los més vius. Material utilitzat: aquarel·les Winsor & Newton i pinzells sintètics.
Finalment tornava a repassar els contorns exteriors i afegia lettering als títols per a que ressaltessin més utilitzant un estilògraf Micron 02mm i 05mm
Artway Cuaderno de bocetos, Blanco, 1 x Retrato A4 (Amazon)
Winsor & Newton acuarela Cotman - Caja de acuarela Sketcher - set de 12 medio godets (Amazon)
Pigma Micron negro estuche 3# (Amazon)
Staedtler Noris Eco (Amazon)
Pilot 713756 - Portaminas 0.5 mm, color negro (Amazon)
Milan BMM9215 - Pack de 4 gomas de borrar (Amazon)
Crafts 4 ALL - Set de 12 pinceles profesionales de pintura, brocha redonda, de punta, detalle, pelo de nailon, pincel acrílico, artista acrílico, pincel para pintura acrílica, acuarela y óleo (Amazon)
Pàgines 78 i 79 del llibre Constructor de Mons (Autoria pròpia)
Pàgines 78 i 79 del llibre Constructor de Mons (Autoria pròpia)
Pàgines 78 i 79 del llibre Constructor de Mons (Autoria pròpia)
Pàgines 78 i 79 del llibre Constructor de Mons (Autoria pròpia)
Pàgines 78 i 79 del llibre Constructor de Mons (Autoria pròpia)
ORGANITZACIÓ DEL LLIBRE CONSTRUCTOR DE MONS
INTRODUCCIÓ
El Llibre Constructor de Mons està dividit en quatre apartats diferenciats. Cada apartat tracta una de les branques fonamentals de la construcció de mons. Aquestes branques engloben els diferents dissenys i conceptes de manera organitzada per poder trobar-los fàcilment. Les il·lustracions estan acompanyades d'un text explicatiu que ajuda a posar-les en context i comprendre-les en tota la seva plenitud. El text també aporta un raonament del perquè de cada il·lustració i un aclariment dels seus detalls.
PERSONATGES
Les primeres pàgines del llibre presenten els dissenys dels rostres dels personatges. Va ser el primer apartat realitzat perquè era essencial tenir clar els seus trets facials abans de fer les il·lustracions.
Els dissenys dels personatges han de ser únics i posseir característiques destacables. Aquests trets fan que siguin fàcilment identificables, inoblidables i que no es puguin confondre amb personatges d'altres històries.
El que volia evitar era que els personatges s'assemblessin massa entre ells, ja que això causaria que el lector tingués problemes seguint el fil de la història. Per oferir individualitat als personatges els seus trets facials, paleta de colors i accessoris són dramàticament diferents els uns dels altres. Aquesta varietat també augmenta la intencionalitat de fantasia. Cada personatge ha de destacar per si mateix evitant confusions al lector i afavorint que pugui seguir fàcilment la història.
Les característiques i detalls han d'estar pensats prèviament. El fet de tenir els dissenys definits, en una fase precoç del procés creatiu, estalvia a l'artista molts problemes futurs. En conseqüència vaig establir les raons de la utilitat dels dissenys i el perquè són així.
Vaig deixar el fons d'aquest apartat de color blanc, ja que un color neutre ajuda al fet que els personatges destaquin. L’absència de textura atrau l’atenció sobre els personatges i no confon la mirada de l'espectador.
ANATOMIA
El següent apartat està centrat en els dissenys dels àngels i dels dimonis com a criatures fantàstiques. Podem trobar pàgines que parlen de l'esquelet dels àngels, dels seus òrgans interns, de com funcionen les ales, de com s'alimenten, de la utilitat de l'aura i dels tipus d'àngels existents. Altres pàgines expliquen els dimonis: com funcionen les banyes, què és l'encant i com funciona, com són les seves ales, què és l'antiaura, etc.
Per a mi és molt important que tinguin diferències notables envers els humans. Quan exploro un món de fantasia no vull que l'única diferència entre les criatures i els humans sigui que posseeixen ales, halos, banyes o cua. Vull que tot tingui una raó de ser i sigui versemblant dintre d’un context de ficció.
Igual que amb els personatges, hi ha un extens raonament darrere dels dissenys. Encara que els elements d'un món de fantasia no segueixen les nostres lleis físiques, han de tenir coherència. Això fa que prèviament a la construcció d'una pàgina hi hagi un gran raonament i esforç de cohesió amagat.
Aquest apartat em va ajudar a variar els dissenys de banyes, ales, etc. i fer-los més diversos i especials dedicant el temps necessari. Tots els elements han estat curosament dissenyats i fets de tal manera que siguin originals. He intentat donar-los una volta perquè els dissenys resultin més especials, únics i destacables. En treballar-los i invertir-hi tantes hores els dona una nova dimensió que els fa inigualables.
El fons d'aquest apartat és de llibre antic. Aquesta elecció ve del fet que els volia donar un aire i estil semblant al dels quaderns de Leonardo Da Vici.
ESPAIS
El següent apartat del Llibre Constructor de Mons presenta els espais. Allà podem trobar els mapes del Cel i l'Infern, les diferents cases i arquitectures que apareixen –tant exterior com interior–, els elements paisatgístics, la flora, la fauna i els diferents climes o zones existents als dos indrets on transcorre la major part de la història –Cel i Infern–. El final d'aquest apartat mostra il·lustracions detallades de com són les localitzacions més importants o rellevants de la història. Cada una d'aquestes il·lustracions té un estil i colors característics que, amb una sola ullada, ens ajuda a saber si les accions s'estan duent a terme al Cel o a l'Infern.
Els espais contextualitzen els esdeveniments. Encara que a primera vista no semblin tan importants com els personatges, realment ho són. Sense els espais l'element de creació d'un món de fantasia es veuria estèril, ja que tan sols seria un fons en blanc poblat d’àngels i dimonis. Addicionalment, els espais ens ajuden a conèixer més sobre la societat, la psicologia i el comportament dels personatges. Els aporta un ambient o context per reafirmar la seva personalitat.
El fons d'aquest apartat és diferent per destacar que a l'esquerra estan representats tots els espais del Cel –pintats de color blau— i a la dreta els de l'Infern –pintats de color taronja—.
OBJECTES
El Llibre Constructor de Mons també disposa d’un apartat d'objectes on es dissenyen alguns dels estris, dispositius i artefactes més rellevants en la història. S'explica breument el perquè es van crear, quina era la seva funció en el passat i quina és la seva utilitat en el present. Igual que els espais, els objectes milloren la nostra comprensió del món dels àngels i dimonis. Cal remarcar que qualsevol objecte, aparentment irrellevant, podria estar carregat de significat i donar-nos una visió més exacta i extensa de com és el món.
L’apartat dels objectes també presenta el disseny de les diferents robes que vestirien els personatges segons la seva classe social. Això m'ha ajudat molt posteriorment, ja que no havia de repensar el vestuari de les il·lustracions i em donava pautes directrius molt fermes que m’han permès dissenyar fàcilment els nous vestits.
El fons d'aquest apartat també està inspirat en els quaderns de Leonardo Da Vici.
PROCÉS IL·LUSTRACIONS FINALS
Abans de començar a realitzar les il·lustracions finals vaig fer una recerca sobre el funcionament de les impremtes i quins formats de llibre estan disponibles al mercat. A partir d'altres llibres il·lustrats que s’han comercialitzat bé vaig decidir fer servir el format A5 plus –15,24 cm x 22,8 cm—. Les altres opcions més properes en mida eren l'A5 –14,8 cm x 21 cm— i l'A4 –21 cm x 29,7 cm–.
Vaig escollir treballar amb el format A5 plus, ja que és més gran que l'A5 normal i permet una major definició, però no arriba a ser tan gran com un A4.
També em vaig informar de la sagnia necessària per poder col·locar imatges i que no quedessin tallades i vaig fer les il·lustracions amb 1,5 mm més per costat.
A continuació explico el procés per realitzar les il·lustracions finals.
El primer que executava era un esbós que podia estar dibuixat a mà tradicionalment o directament a digital. En aquest esbós el que més importava era la composició, l'escala i les proporcions dels elements. No havia d'estar detallat, però s'havia de veure clarament quina era la idea de la il·lustració.
Seguidament millorava i detallava l'esbós fins que estava contenta amb el resultat i podia passar a la següent fase.
El següent pas era entintar el dibuix. Per fer això utilitzava un pinzell bastant prim de color negre. També reduïa l'opacitat de les capes de l'esbós o modificava el seu color per poder diferenciar clarament l'entintat i l'esbós. Aquest pas era important, ja que tot i que l'esbós marcava les formes finals, l'entintat és qui dona la línia definitiva, fent-la suau i harmoniosa.
Un cop ja estaven fetes les línies finals, vaig procedir a emplenar les figures amb els colors plans. Se'ls anomena colors plans perquè són colors sòlids, sense cap mena de textura o gradient. A cada capa pintava una part diferent de la composició, per exemple, en una feia el cel, en una altra la pell, en una altra el cabell, els ulls o la roba. En aquesta etapa vaig emprar l'eina del pot de pintura, que emplena de color un espai tancat per línies. Aquesta eina no és perfecta, per tant sempre havia de retocar els resultats amb un pinzell de color sòlid. Aquest pas serveix per després fer servir el bloqueig de capes –que impedeix pintar fora dels píxels de cada capa—perquè sigui més fàcil fer textures o canviar el color.
Després aplicava les textures en les capes bloquejades i alterava lleument el color si ho considerava necessari.
Finalment creava les ombres utilitzant el mode de multiplicació de les capes – sobreexposa els colors de la capa superior sobre els de la capa inferior, resultant en un color més fosc que els dos anteriors— normalment en color lila. L'elecció del lila ve que la llum acostuma a ser groga i les ombres són del color complementari a la llum, en aquest cas, lila. Feia diverses capes, algunes amb vores nítides i d'altres borroses per donar volum i tridimensonalitat als dibuixos.
Per últim, aplicava els efectes de lluminositat amb les capes de superposició i afegia brillantor per crear un ambient d'allò més màgic.
Crec necessari remarcar que aquesta explicació és sols una descripció teòrica, però que realment, el procés artístic no és tan lineal, ni és pot encapsular en fases tan definides, perquè és més aviat un procés transversal. Hi ha vegades que barreges etapes, les intercales o treballes en diferents nivells en diverses zones de la il·lustració. També pot succeir que un esbós t'hagi sortit tan bé que decideixis retocar-lo lleument perquè sigui l'entintat en comptes de fer un entintat en si. Addicionalment, pot ser que en donar textura indirectament estiguis ombrejant i per tant, a l'hora de posar les ombres, ja t'hauràs estalviat molta feina. També hi ha vegades que fas una prova de colors quan encara tens l'esbós i desprès has de tornar a pintar perquè les vores de l'esbós no són les mateixes que les de l'entintat.
Pàgina de la llibreta d'esbossos (Autoria pròpia)
Pàgina de la llibreta d'esbossos (Autoria pròpia)
MAQUETACIÓ
El llibre ha estat maquetat en l'aplicació InDesign. Com a guia en el moment de maquetar he seguit el format del llibre Royalty Witches. El text està col·locat en blocs amb sanguina en totes les primers línies. La tipografia utilitzada és Times New Roman 12.
Captura de pantalla del llibre maquetat en l'aplicació InDesign (Autoria pròpia)