Tècnica: la tècnica agrupa els mètodes i materials que es fan servir per crear una il·lustració. El resultat final es defineix en part per la tècnica concreta utilitzada, ja que cadascuna té els seus avantatges i limitacions. Exemples de tècniques d’il·lustració són l’aquarel·la, l’oli, l’acrílic, el guaix, etc.

Suport: és el lloc sobre el qual l’artista dibuixa o pinta com per exemple un llenç, un paper o la tauleta gràfica.

Espai: lloc en el qual es materialitza la representació pictòrica. Pot ser més o menys visible, molt explicatiu o que s'intueixi amb unes poques pinzellades. L’espai fins i tot pot arribar a ser el protagonista de l'obra i els personatges sols servirien de referència per mostrar l'escala dimensional. L'espai on està situada la il·lustració ens pot donar informació dels personatges, del temps en el qual està transcorrent l'obra, dels esdeveniments que estan succeint, de com és la societat... Fins i tot hi ha vegades que un espai per si mateix no necessita personatges.

Personatges: acostumen a ser els protagonistes de les il·lustracions. Són tan importants que hi ha una branca del disseny que es dedica exclusivament a la creació dels personatges. S'ha de saber conceptualitzar i crear personatges perquè siguin individualitzats i l'audiència sigui capaç de recordar qui és cadascú.

Composició: és la distribució del tema sobre de la superfície pictòrica. Les bones composicions atrauen la mirada al lloc desitjat per l'artista i han d'estar equilibrades: això no vol dir que siguin simètriques sinó que el pes ha d'estar ben repartit, exceptuant el cas que l'artista vulgui mostrar un desequilibri en la seva obra per alguna raó concreta. Hi ha tres maneres senzilles d'aconseguir una bona composició:

- La regla de terços: es divideix la imatge en 3 parts verticals i 3 d'horitzontals. Els punts on es creuen les línies divisòries són possibles punts focals, ja que són les zones a les quals els nostres ulls es dirigeixen automàticament. Si es col·loquen elements al voltant d'aquests punts la imatge és visualment més interessant.

- La simetria dinàmica: es divideix la imatge amb línies diagonals que formin triangles Els punts on aquestes línies es creuen també seran punts focals. A més, aquests triangles que s'han format permeten distribuir els elements de maneres innovadores i dinàmiques

- L'espiral àuria: l'espiral àuria ha estat un símbol de perfecció des dels temps antics i a part de trobar-la en llocs naturals, també està present en antics temples grecs, obres renaixentistes o infraestructures actuals. Al nostre cervell li agraden aquesta mena de composicions perquè les troba visualment perfectes i estèticament boniques.

Punt de vista: és el pla de captura de l’escena. El punt de vista pot ser normal, picat, contrapicat o aeri segons la sensació que la imatge necessiti transmetre. El punt de vista normal integra el lector com si fos un personatge més en l'escena, el pla aeri omet els detalls individuals per mostrar el conjunt, el picat mostra inferioritat per part dels personatges mentre que el contrapicat denota superioritat.

Perspectiva: transmet la tridimensionalitat de l’espai encara que la il·lustració sigui un art en dues dimensions. Hi ha dos tipus de perspectiva: la lineal i l'aèria. La lineal és la que redueix o augmenta la mida dels objectes segons estiguin a prop o lluny. L'aèria difumina i pinta amb tons atmosfèrics els elements més llunyans perquè s'assemblin més a la realitat. Totes dues es poden combinar per aconseguir més realisme. Hi ha dos elements més que són vitals en la perspectiva: el punt de fuga i els escorços.

Punt de fuga: és un punt en l'horitzó on va a parar la mirada de l'espectador. Dona profunditat i manté la perspectiva. Les línies que estan en perspectiva es fuguen cap a aquest punt, és a dir, fan una diagonal que continuaria fins a l'horitzó on acabaria en el punt de fuga. En una il·lustració pot haver més d'un punt de fuga.

Escorç: és un objecte en una perspectiva exagerada que fa que només puguis veure una part, ja que està en posició obliqua o en perpendicular amb el nivell visual de l'espectador. Dona més profunditat i tridimensionalitat a l'obra.

Punt d'atenció o punt focal: és el punt més important de la il·lustració, el lloc que capta i manté la mirada del lector. Normalment s'aprofita aquest punt per posar l'element clau de la il·lustració que permet que el missatge arribi més fàcilment a l'audiència. Es fa servir la resta de la composició per fer arribar la mirada al punt focal.

Gamma de colors: és el conjunt de colors que forma part de la imatge. Els colors han d'haver estat escollits sàviament amb antelació. Potser una gamma de colors càlida –vermells, taronges, grocs–, freda –blaus, verds, violetes– o mixta –combinacions diverses de colors càlids i freds–. La gamma de colors variarà principalment segons la llum i l'ambient de la il·lustració. Pot ser harmònica o estrident, depenent de la seva finalitat.

Llum: la llum és una part essencial de la il·lustració, ja que dona volum a les formes i crea ambients com dia, nit, llum artificial, llum natural, etc.. El resultat variarà segons el seu origen i composició. Una mateixa il·lustració pot tenir connotacions diferents segons la col·locació i efecte de la llum.

Textura:  dona relleu a la il·lustració evitant que sigui plana, i l’enriqueix amb detalls. Hi ha una infinitat de textures, però s'ha de ser conscient que no es poden fer servir totes alhora, ja que crea una gran confusió visual. S'han de fer servir les justes per donar força a la imatge però sense aclaparar al públic.

Expressions: són les gesticulacions dels personatges i constitueixen un punt clau a l'hora de comunicar el missatge. Segons el nivell de realisme emprat, les expressions poden ser més caricaturesques o hauran de mantenir-se més subtils.

Proporcions: les proporcions són necessàries per fer que la il·lustració resulti creïble. Sempre es poden exagerar o variar, però l’artista necessita saber com funcionen per poder-les alterar i obtenir un bon resultat. Les proporcions són el que fan que encara que hi hagi una gran estilització, puguem reconèixer els elements i trobar-los bonics estèticament.

Ritme:  és el nivell de moviment que hi ha en la il·lustració. El ritme pot ser més pausat si es vol mostrar una escena tranquil·la o personatges relaxats, o més dinàmic per mostrar una acció que passa ràpidament com per exemple, una escena de lluita.

Anatomia: fa referència a la disposició i estructura de les parts del cos dels personatges. L’artista necessita conèixer l’anatomia humana per poder crear personatges creïbles. La base del coneixement anatòmic està en les articulacions i com es poden rotar, tot i que l’artista podria aprofundir-hi fins a arribar a aprendre com es pot flexionar cada múscul del cos.

Format: el format són les dimensions de la il·lustració. Podem distingir tres formats principals: l'horitzontal–per a paisatges i importància de l'escenari, els ulls van de costat a costat–, el vertical–retrats o personatges, els ulls van de dalt a baix–i el quadrat –punt focal al centre, transmet equilibri i ordre–.