INTRODUCCIÓ

​

La il·lustració ha estat present des dels inicis del llibre com a complement del text. Tot i que no tots els llibres han estat il·lustrats, la història de la il·lustració no es pot deslligar de les pàgines literàries fins al segle XIX, quan apareixen les primeres representacions gràfiques en cartells publicitaris.

Un factor a tenir en compte és que la il·lustració no s'ha mantingut inalterable al llarg del temps sinó que ha anat variant, condicionada per les tècniques, el suport, la quantitat de producció, els estils vigents, la cultura, societat i economia de l'època. Ara farem un repàs del recorregut de la il·lustració a través de la història:

EGIPTE

La il·lustració troba els seus orígens en l'Antic Egipte, quan es van començar a il·lustrar textos en papir més enllà dels jeroglífics. 

Els antics egipcis feien servir manuscrits de papir, material que era molt car i es reutilitzava. Les tintes que empraven eren naturals i disposaven dels colors vermell, negre, ocre blanc i blau que els permetien crear il·lustracions a color. Plasmaven  temàtiques tan variades com la vida, la mort, la resurrecció i els remeis quotidians, cosa que ens permet donar una ullada al món en el qual vivien i a les seves creences.

Al principi les il·lustracions eren petites i no ocupaven el centre del papir, però amb el pas del temps van aparèixer il·lustracions més extenses en forma de vinyetes que, per si mateixes, explicaven una història i els jeroglífics deixaven de ser el centre d'atenció principal.

Un exemple important de la il·lustració egípcia és El llibre dels morts.

 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

GRÈCIA I ROMA

Existeixen fragments de textos grecs i romans que contenen alguna il·lustració, tot i que no podem dir amb certesa que tots els textos estaven il·lustrats, ja que la majoria es van destruir quan es va cremar la biblioteca d'Alexandria, en batalles, saquejos i durant la caiguda de l'Imperi Romà. Gairebé totes les fonts literàries que ens han arribat d'aquella època són traduccions i no l'obra original, per tant no podem saber com eren les il·lustracions dels volums perduts. No obstant, les excepcions que s'han salvat ens permeten fer-nos una idea de com podien haver estat aquells llibres il·lustrats. El que sabem és que contenien ornamentacions amb formes geomètriques semblants a les que realitzaven en mosaics o ceràmiques.

Alguns manuscrits il·luminats a mà també tenien peces amb metalls preciosos com l'or i la plata i només podien ser adquirits per una selecta part de la població. Eren molt cars a causa dels materials de primera qualitat i de les llargues hores de treball dedicades a l'elaboració d'aquests volums. Per aquesta raó tampoc se'n van realitzar una gran quantitat de còpies.

Exemples: Vergilius Vaticanus i  Vergilius Romanus.​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

EDAT MITJANA 

Durant l'edat mitjana la cultura va de la mà de l'Església. Tots els llibres pertanyien i eren fets als monestirs. La majoria eren de temàtica religiosa, però alguns altres tractaven els avenços, descobriments i històries del moment.

Els llibres eren copiats a mà pels monjos o monges, ja que la impremta encara no s'havia inventat. Les il·lustracions eren miniatures fetes amb tinta negra o utilitzant la tècnica del tremp que consisteix en la barreja de pigments amb rovell d'ou. Els llibres estaven escrits en pergamí, que era pell d'animals preparada i tractada de tal manera que feia que la tinta aguantés i es mantingués al llarg dels segles. Les il·lustracions que trobem en els manuscrits medievals són: les inicials dels capítols amb motius vegetals, caps d'animals reals i mitològics, ornaments al marge de les pàgines i miniatures que podien ser explicatives o simplement decoratives.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

 

 

 

Amb el text completat, l'il·lustrador iniciava els complexos dissenys sobre taules de cera, un mètode que li permetia esborrar, rectificar o tornar a començar. La cera oferia la possibilitat d'intents infinits, ja que si l'il·lustrador s'equivocava quan aplicava la tinta sobre el paper, no hi havia manera de desfer-ho, per tant  era preferible cometre un error sobre la taula de cera que no pas al pergamí amb el text definitiu, ja que s'hauria de llençar el car material i es perdrien les llargues hores de labor invertides.
Un cop els dissenys ja estaven clars, eren transferits amb ajuda de marques fetes per agulles sobre el pergamí. La informació sobre la seva elaboració ha pogut ser deduïda a partir dels pergamins inacabats que han sobreviscut fins al dia d'avui.

A l'època romànica rarament les imatges posseïen color, ja que estaven fetes amb una sola tinta, la tinta negra. Al gòtic es va incorporar el color i un major nombre d'ornamentacions i miniatures. També es feia servir la tècnica de pa d'or en algunes il·lustracions. Aquesta tècnica consisteix a aplicar una fina làmina d'or sobre les zones en les quals prèviament s'ha aplicat cola per obtenir un color daurat.

El cost de producció d'aquests llibres i el temps que es trigava a crear-los feia que hi hagués molt poca oferta, tan sols els privilegiats s'ho podien permetre i gaudien dels llibres il·lustrats.

Els llibres van passar a ser elaborats amb paper a principis de la baixa edat mitjana. Cap al segle XIV com a conseqüència del creixement del comerç i les ciutats, va ampliar-se la producció de manuscrits i van poder ser adquirits per una major part de la població, fins i tot per aquells que no pertanyien a la cort, com per exemple la burgesia.

Exemples de llibres de l'època: El Comentari de l'Apocalipsi i el llibre de Daniel del Beat de Liébena (798 dC), el Beat del Burgo de Osma, The Lindisfarne Gospels (698 dC), El llibre de Kells (800 dC), El Pentateuc de Ashburnham (segle VII) i El llibre de les hores (segle XV).

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

 

IMPREMTA

L'any 1453 Johannes Gutenberg va inventar la impremta, canviat les normes del joc editorial del llibre manuscrit. Amb la impremta, produir llibres era molt més ràpid i menys costós. Això va augmentar-ne l'oferta i va fer possible la demanda per part de persones de menor estatus social que prèviament no s'ho podien permetre. El llibre continuava sent un article luxós, però no havies de formar part de l'aristocràcia, la reialesa o l'Església per obtenir-lo. Les il·lustracions es feien a part de la impressió. Primer imprimien els textos deixant un espai en blanc que més endavant seria omplert a mà per un artista.

Es van fer intents d'imprimir, estampar o gravar il·lustracions per avançar més ràpidament el procés. Un dels mètodes més destacats prové de l'evolució de les impressions xilogràfiques europees. A principis del segle XV es van imprimir jocs de cartes, les primeres impressions europees que tenien una finalitat comunicativa van ser les targetes de sants.

 

La impressió es va popularitzar i els llibres van començar a ser objectes més comuns i a l'abast de tothom. Els impressors feien servir trossos de fusta tallada per il·lustrar-los. Així va ser com van utilitzar siluetes de fusta per imprimir jocs de cartes i targetes religioses van passar a ser centres de llibres il·lustrats.

Els llibres de luxe s'imprimien amb zones en blanc per deixar espai per il·lustrar-los a mà com es feia anteriorment. La presència de la il·lustració manual es va veure reduïda a causa dels avenços de la impremta.

 

L'any 1461 neix el primer llibre il·lustrat en el qual el text i la imatge es van imprimir plegats. El llibre va ser Der Edelstein escrit per Ulrich Boner i imprès per Albercht Pfister.

A finals de l'edat mitjana va sorgir la Biblia Papuperum, un llibre en el qual el text estava subordinat a les il·lustracions. De fet en una pàgina hi ha més d'una il·lustració i les il·lustracions apareixen separades per vinyetes, com en un còmic actual.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

EDAT MODERNA

En el segle XVI el mètode del gravat i el de l'aiguafort donaven una millor definició a les il·lustracions. Al principi només hi havia unes poques pàgines amb il·lustracions, però amb el pas del temps van anar augmentant. 

A partir del segle XVIII es van il·lustrar moltes obres científiques i tècniques, llibres infantils, atles i novel·les. Va ressorgir l'interès per la il·lustració de llibres que havia quedat oblidat durant el segle anterior i van innovar amb  tècniques d'impremta molt avançades per l'època.

Es van il·lustrar textos d'una àmplia temàtica: llibres d'anatomia, ciència, botànica, faules... Hi havia il·lustracions que tenien un missatge narratiu i unes altres tan sols eren ornamentals per decorar les capçaleres dels llibres.

Alguns llibres luxosos tenien il·lustracions impreses i pintades a mà.

Els autors famosos de l'època són Thomas Bewick –il·lustrador del British Birds, Faules d'Isop i Cuadrupeds–, Boucher i Frogonard .

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

SEGLE XIX

​

A principis del segle XIX, la moda del romanticisme va arribar a les il·lustracions, incorporant temes medievals i ruïnes antigues.

Durant la primera meitat del segle XIX George Baxter i Charles Knight van inventar la manera d'imprimir en color amb un procés utilitzant blocs de fusta independents amb relleus de les siluetes o contorns que volien estampar. Fins abans de la segona meitat del segle XIX no van haver-hi bones tècniques d'impressió a color a Europa.

La revolució industrial va portar nous mètodes i tècniques que van possibilitar la producció massiva de llibres o revistes. Va provocar un gran canvi, els llibres van deixar de ser un article de luxe al qual només els adinerats tenien accés per ser un producte dedicat a la majoria de la població, que s'ho podia permetre encara que no tinguessin tants recursos econòmics.

El llibre d'Alícia en el país de les meravelles il·lustrat per John Tenniel l'any 1865 marca el tret de sortida de "la primera edat daurada de la il·lustració" que s'allarga fins a principis del segle XX, abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial.
A finals del segle XIX van aconseguir imprimir fotografies gràcies al fotogravat, a partir d'aquell moment no totes les imatges havien de ser fetes manualment.

Els representants més destacats d'aquesta època van ser Honoré Daumier i Gustave Doré.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​

SXX

A principis de segle va haver una gran experimentació amb mètodes d'impressió com per exemple la litografia i el pochoir, una tècnica on les il·lustracions es pintaven a mà utilitzant plantilles.

La millora de les tècniques d'impressió, la producció en massa i l'augment de qualitat en les il·lustracions van conformar el llibre il·lustrat que coneixem avui en dia. Els avenços tecnològics en el camp de la impressió van donar més llibertat als artistes a l'hora de crear i els permetia poder fer servir qualsevol color forma o textura.

Un dels primers llibres il·lustrat amb una estètica infantil semblant a la d'avui en dia és La història de Babar l'elefant de Jean de Brunhoff l'any 1931. El format del llibre era gran, acolorit i el text clar i senzill li donaven un toc gairebé infantil.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

Durant les guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola es van crear cartells per promocionar els bàndols bel·ligerants, intentar reclutar els nous soldats i donar notícies de com avançava la guerra. Les il·lustracions concebudes per crear els cartells van tenir un rol molt important en la societat.

Un fenomen que va succeir paral·lelament va ser la industrialització: amb l'augment de productes al mercat les marques s'havien de promocionar i diferenciar de la competència, per tant, la demanda publicitària i el paper dels artistes en el món del màrqueting va anar guanyant importància.

Durant la postguerra va sorgir la imperiosa necessitat de produir llibres infantils il·lustrats que fossin educatius i barats. Això ho aconseguien imprimint en paper de baixa qualitat i fent servir l'autolitografia, una tècnica en la qual els artistes dibuixaven directament sobre les plaques litogràfiques, estalviant temps i diners en el procés de producció. Imprimien tot el llibre en una gran fulla de paper que més endavant es doblegava i tallava.

A partir dels anys cinquanta el contacte amb el disseny gràfic va fer que els il·lustradors busquessin una manera d'integrar la tipografia amb la imatge i el concepte. Gràcies a aquests fenòmens es va reafirmar el llibre il·lustrat com a un bon medi per comunicar històries i compartir idees.

Obres destacades d'aquest període de són I know a lot of things (1956) o Sparkle and Spin (1957) de Paul Rand i Ann Rand i Little Blue and Little Yellow (1959) de Leo Lionni.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

Més endavant les il·lustracions van deixar de ser només un recurs estilístic i van passar a ser més personals i expressives tractant temes delicats i no necessàriament bonics com per exemple les malalties, la mort o la solitud. Artistes com Charles Keeping, Raymond Briggs o John Burningham van endinsar-se en aquesta tendència.

La nova era digital va donar la possibilitat que els artistes poguessin crear el seu propi món fantàstic alhora que va afavorir a les empreses econòmicament.

Les avantguardes van trencar amb les normes preestablertes en l'art i dotaren les ments dels artistes d'una nova riquesa visual que va desembocar lentament en les il·lustracions que veiem avui en dia. Durant aquest segle els diferents estils dels artistes es van anar distanciant entre si seguint diferents corrents estilístics. Això els permetia explicar els conceptes des de diversos punts de vista i fer les històries encara més personals. En aquest punt no es pot dir que hi ha un estil d'art fixat sinó que varia segons l'autor i la finalitat de l'obra.

 

Artistes importants d'aquest període són Bob Abbet, John Alcorn, John Allen, Boris Artzybasheff, Jan Balet, Joyce Ballantyne, Michael Berry i Lorraine Fox.

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

SEGLE XXI

En el segle XXI ja ens trobem plenament en l'era digital, però tot i això no totes les il·lustracions estan fetes amb eines informàtiques. És un segle en el qual el món està globalitzat, però aquesta globalització no deixa enrere les diferencies en el llibre il·lustrat que fan referència al caràcter cultural de cada regió.

Com hem anat veient el llibre il·lustrat no és un objecte de caràcter inamovible sinó més aviat el reflex dels ideals, creences, preocupacions i forma de vida de la societat del moment. El nivell tècnic del llibre il·lustrat varia segons els avenços tecnològics de l'època. També varia el públic al qual està destinat i la quantitat de persones que són capaces d'obtenir un exemplar.

Avui en dia hi ha una gran quantitat de creadors que es decanta per fer servir les tècniques digitals, a causa de l'estalvi de paper, material i  l'agilització en alguns casos del procés de producció. Actualment el llibre il·lustrat no és tan sols un objecte d'oci sinó que també té la funció de comunicar i parlar d'afers preocupants o rellevants en la nostra vida diària com per exemple les malalties, la mort, els sentiments, el maltractament o el canvi climàtic.

No hi ha un estil d'il·lustració que destaqui per sobre dels altres, ja que és possible trobar dos llibres que parlin del mateix amb estils completament diferents i dos llibres de temàtica variada amb el mateix estil. A l'hora d'escollir estil s'ha de tenir en compte el tema que es tracta, però també la manera en la qual es vol tractar i el recorregut de pensament que volem donar al lector.