És important definir els conceptes d’art tradicional i art digital abans d’analitzar les seves diferències:

​

L’art tradicional és el que coneixem per art des de l’època prehistòrica fins al final del segle XX. Actualment el terme art tradicional fa referència a les obres creades avui en dia que tracten de la cultura contemporània alhora que continuen fent servir les tècniques i suports clàssics de dibuix, pintura i escultura. L’artista interactua directament amb les tècniques tradicionals –llapis, carbonet, oli, acrílic, etc.– per a obtenir un producte final en format físic .

​

L’art digital fa referència a una nova modalitat en la qual es fa ús de l’ordinador o altres dispositius electrònics, que juntament amb programes com Photoshop o Clip Studio Paint i una tauleta gràfica o ratolí, permeten crear art. Les obres fetes en aquest formant no tenen un resultat final físic sinó digital tot i que un cop finalitzades poden ser impreses.

​

La diferència més notable entre els dos tipus d’art exposats anteriorment són els diferents mètodes que es fan servir durant el procés creatiu i les limitacions que presenta cada tipus d’art. Es pot aconseguir resultats que semblin fets a digital amb eines tradicionals i viceversa, però la manera en la qual es treballen les tècniques varia molt.

​

DIFERÈNCIES

​

A FAVOR DE L’ART TRADICIONAL

​

LES TÈCNIQUES

L’art tradicional permet jugar amb diferents tècniques per crear una sola peça d’art. Es poden incorporar una gran diversitat de materials fins al punt de crear l'anomenada pintura matèrica. L’únic límit que existeix és la imaginació de l'artista i els materials que sigui capaç d’aconseguir. A l’art digital no hi ha aquesta diversitat matèrica, ni tècnica.  

​

ELS PINZELLS

La segona diferència és que els pinzells tradicionals tenen la possibilitat de crear més formes i textures que no pas els pinzells digitals. La manera de funcionar dels pinzells és diferent, ja que el pinzell digital replica una imatge moltes vegades fins a donar pas a una línia. Per exemple, si tinc un pinzell rodó, la textura de la línia serà inexistent. Si tinc un pinzell amb els costats amb forma de ziga zaga, aquesta textura hi serà present al pintar, però sempre serà la mateixa i per canviar-la s’ha d’utilitzar un altre pinzell. No hi ha tanta aleatorietat, ni espontaneïtat a la pinzellada.

 

La textura del pinzell tradicional variarà segons la manera d’agafar-lo o la pressió exercida i tot i que l’art digital intenta replicar aquests factors no ho aconsegueix al 100%.

​

TEXTURES

És molt més difícil aconseguir textures amb l’art digital que no pas amb el tradicional. Com bé s’ha mencionat prèviament un pinzell tradicional et pot oferir un milió de textures segons com l’agafis, la pressió que exercicis o la quantitat de pintura que li posis. Aquest no és el cas de l’art digital, ja que no té aquest punt orgànic i d’atzar inherent a la pintura tradicional. La solució és fer servir diversos pinzells en la pintura  digital.

​

L’ATZAR

L’atzar és un element molt present en l’art tradicional però inexistent a l’art digital. Per exemple, al pinzell li pot caure un pèl en mig de la pintura i donar-li una altra dimensió a l’obra. La pintura evoluciona un cop aplicada amb el pinzell, ja que es pot dividir, aclarir o fins i tot enfosquir durant el procés d’assecat. També hi ha tècniques com l’acrílic fluït –tècnica que consisteix en aplicar acrílic líquid sobre un llenç i moure'l per crear diversos efectes– que es basen purament amb l’atzar i el moviment de la pintura. És una tècnica que no es pot recrear amb eines digitals.

​

SUPOSADA PERFECCIÓ

Una dificultat de l’art digital és que en poder continuar dibuixant o pintat infinitament és possible aconseguir un sentiment d’insatisfacció constant perquè mai s’arriba a la desitjada perfecció i no hi ha la necessitat d’aturar-se, ja que ni el suport ni la pintura es desfaran si se’n posa massa com passa en l’art tradicional. Això pot provocar  que l’artista es quedi encallat en una obra i que en comptes d’avançar o millorar-la l’acabi empitjorant.

​

A FAVOR DE L’ART DIGITAL

​

CTRL + Z

A l’art digital tornar enrere i desfer la pinzellada és tan fàcil com clicar un botó –teclejar Ctrl + Z–. De fet la majoria de programes permet desfer la pinzellada més de 10 cops consecutius mentre que en l’art tradicional no existeix la manera de desfer una línia màgicament.

​

L’ART DIGITAL ÉS INFINIT

L’art digital és infinit: es pot retocar sense por que el suport es destrossi per excés de pintura o que la pintura es desenganxi del quadre. Té la capacitat de fer infinites modificacions que serien gairebé impossibles en l’art tradicional.

​

MODIFICACIONS

En l’art digital és possible canviar la mida del llenç en qualsevol moment sense haver d’enganxar un altre tros de paper que mostri una inestètica ratlla d’unió. També disposa d’eines per seleccionar i transformar qualsevol part de la figura en tot moment per fer-la més gran, més petita, rotar-la, invertir-la, canviar-la de capa... Aquest recurs és molt útil quan hi ha una il·lustració gairebé perfecta, però les proporcions o inclinació d’algunes parts no són adients i llavors és tan simple com modificar la mida i rotació sense haver d’esborrar res.

​

CAPES

A l’art digital es treballa amb un sistema de capes, és a dir, no tots els objectes estan en el mateix pla sinó repartits en capes que fan possible modificar-los per separat. En el moment de pintar en una capa les línies i el color pertanyen únicament a aquella capa. Igual que en l’art tradicional quan l’artista pinta sobre una capa tapa el que hi ha en les capes inferiors.

 

Per exemple, quan l’artitsta dibuixa un rostre humà és possible separar els ulls, el nas i la boca en capes diferents, per tant, si treballa sobre la capa del nas només aquest serà afectat, protegint la resta de la composició. És possible esborrar, eliminar, eixamplar o rotar el nas sense que la resta del dibuix es vegi afectat.

 

És un recurs molt útil que fa possible tenir en una capa l’esbós, en una altra el delineat  i en un altra els colors.

 

FUNCIONS DE LES CAPES

En canviar el mode de combinació de les capes, es modifica la seva lluminositat, contrast o s'apliquen efectes exclusius de les eines digitals. Fan que en pintar en elles no es tapin les capes inferiors sinó que canviï el color, la saturació o d'altres aspectes. S'utilitzen per aconseguir efectes que en tècniques tradicionals són molt difícils d'aconseguir, per exemple l'efecte subaquàtic, ja que has de tenir els colors pensats i barrejats de manera que proporcionin l'efecte desitjat. En canvi amb l'art digital només has de fer servir les capes d'efectes.

 

NO ESCANEJAR

L’art digital permet generar còpies impreses de les obres fàcilment. Les obres són realment arxius informàtics d’utilització directa en l’àmbit digital –xarxes socials, pàgines web...– sense necessitat d’escanejat.

​

CORRECCIONS

L’art digital també dona la possibilitat de fer infinites proves de color o correccions anatòmiques un cop el dibuix ja és pintat. Tot i que la correcció digital no és fàcil, sí que és més assequible que no pas en l’àmbit tradicional.

​

​

En resum, una de les majors diferències entre la pintura tradicional i la digital és que a la primera hi ha molts aspectes aleatoris que poden intervenir a l'obra mentre que en l’art digital tot està més pautat i és molt més difícil aconseguir aquesta espontaneïtat.

 

LA MEVA OPINIÓ I LES MEVES DECISIONS

​

Segons la meva opinió i experiència personal, tant l’àmbit digital com el tradicional em semblen maneres de fer art vàlides, divertides i interessants. Per aquest projecte tenia molt clar d'ençà que el vaig iniciar que volia fer les il·lustracions finals, les que apareixeran a la novel·la, a digital. Tanmateix, també volia treballar en format tradicional amb les aquarel·les, que són  un mètode que m’agrada molt i  formen part de la meva identitat com a artista.

​

La meva solució a aquest dilema ha estat fer les il·lustracions finals a digital, i utilitzar les aquarel·les en l'apartat dels dissenys. 

​

L’art digital permet la modificació de possibles errors en els dissenys. Treballar sense por a cometre errors facilita veure’ls com un aprenentatge que pot donar peu a idees innovadores que d’altra manera no haguessin ocorregut. Tot i això, crec que és important no quedar-te només amb el que coneixes i ser capaç d’expandir els teus horitzons per créixer com a persona i sobretot com a artista. Per aquesta raó vaig decidir endinsar-me en el món de l’art digital.

​

Crec que la millor decisió que he pres ha estat no renunciar a cap dels dos mètodes sinó poder combinar-los per aconseguir el resultat més adient.