La creació de mons consisteix en la generació des de zero d’un món imaginari tan creïble, versemblant i realista com sigui possible. La creació de mons està present en videojocs, pel·lícules, televisió i novel·les, entre d'altres, fent d'escenari per a la història principal en la major part dels casos.

En anglès el terme worldbuilding –traduït literalment com a construcció de mons– fa referència al procés de desenvolupar un escenari fictici coherent que disposi de societats, història, geografia i ecosistemes propis. El worldbuilding és un element clau a l'hora de crear novel·les de fantasia o ciència-ficció, ja que serveix per donar-li un context a la història. Alguns autors van més enllà, utilitzant-lo per endinsar al lector i crear la immersió total a través de descripcions del món que no tenen perquè estar profundament lligades amb la narrativa.

Quan un autor crea diverses obres en un mateix món es coneix com a univers fictici.

 

Guia per crear un món fantàstic

A l'hora de construir un món fantàstic el primer que has de tenir en compte és el gènere i la plataforma que fonamentarà aquest món. Va bé tenir una idea prèvia de com són altres projectes amb característiques similars per comptar amb una base per on començar i poder decidir que és el que t'agrada i el que no t'agrada d'aquests mons.

En el meu cas el gènere és la fantasia i els meus referents podrien ser sagues com Harry Potter, El senyor dels anells i Joc de Trons.

També has de tenir en compte que cada gènere té els seus propis criteris, característiques i normes. Les normes admeten certa flexibilitat, però si les trenques ha de ser per alguna raó concreta: per potenciar la teva història i no per a destruir-la subcomunicant al públic que no has fet prou recerca abans de crear-lo. Els criteris t'ajuden a mantenir-te consistent amb el gènere que has escollit mentre que les característiques et donen una bona base per saber on pots començar.

Depenent de si vols arrelar-te en el gènere escollit o bé innovar, t'allunyaràs més o menys d'altres obres de la mateixa temàtica. Et pots prendre totes les llicències artístiques que vulguis, sempre que tinguin una raó i un sentit en relació amb el conjunt. Fins i tot pots aplicar qualitats d'altres gèneres en el teu món a mesura que vas construint-lo i va prenent forma. Tot i això, el primer que has de fer és tenir una base sòlida i les idees clares, perquè si no et sentiràs aclaparat per l’enorme ventall de possibilitats que se't presenta.

El següent aspecte a tenir en compte és la plataforma, és a dir, en quin format vols presentar el teu món fantàstic. En el meu cas és en format novel·la il·lustrada, a través del text i les il·lustracions. El format del teu món influirà poderosament en com el crearàs i quines parts es veuran representades, per tant, és una de les primeres decisions que has de prendre. Per exemple, en un videojoc tindrà més importància l'aspecte visual mentre que, en una novel·la sense il·lustracions, el públic arribarà a endinsar-se en el món gràcies als paràgrafs descriptius dels paisatges, personatges i objectes.

El nucli de la creació d’un món és la invenció: s'acostuma a agafar elements presents en la nostra vida quotidiana i modificar-los fins a aconseguir-ne uns d'apropiats per a un món fantàstic. Un consell assenyat per construir el teu propi món imaginari és: No pots crear-ho tot, com a mínim no al principi. El millor que pots fer és començar amb una idea, tan sols una i anar construint a partir d'aquí.

La construcció de mons normalment implica crear mapes, un context passat respecte al temps de la història, noves races, costums socials i a vegades també un llenguatge nou. Les cultures inventades són un element característic de la construcció de mons. Es creen diferents models de societats fictícies a partir de la societat humana actual o dels imperis del passat.

Un dels aspectes més importants a l'hora de crear un nou món és donar-li coherència i consistència, ja que si no la teva audiència no es podrà submergir dins la història perquè no se l'acabarà de creure.

​

Part visual:

Un cop finalitzada la introducció de la construcció de mons, cal parlar del seu impacte visual.

A l'hora de construir un món fantàstic, sigui des de zero o a partir la descripció visual proporcionada pel text, t'has de fer moltes preguntes. T'has de preguntar d'on venen tots els elements i per a què serveixen. T'has de qüestionar si el conjunt de tots els elements té coherència o presenta contradiccions. Si hi ha contradiccions has de solucionar-les o donar una explicació de per què, malgrat la contradicció, els dos elements antagònics poden conviure-hi pacíficament.

Per exemple, en una il·lustració situada en una època semblant a l'edat mitjana podria aparèixer un globus aerostàtic de fons, tot i que no van ser inventat fins al 1709. La història ha de deixar clar que el món no és una rèplica del nostre sinó que tot i tenir una estètica medieval, hi ha hagut avenços tecnològics que han permès la invenció d'un globus aerostàtic, ja que en cas contrari el dibuix presentaria un gran anacronisme, fàcilment detectable per l’audiència. 

Per aquesta raó has de pensar molt en si els elements encaixen amb la història que vols explicar. No pots posar qualsevol planta en un jardí on prèviament s'ha especificat que només té vegetació vermella. No pots dibuixar un os en una nau espacial si en la part de la nau que estàs dibuixant no es permeten animals. I com aquests exemples hi ha molts més. Això no vol dir que estigui totalment prohibit fer coses així, pots crear grans històries farcida de contradiccions i escenaris excepcionals, però és una pràctica que caldria evitar si no hi ha una explicació sòlida al darrere.

 

Els elements que apareixeran en les teves il·lustracions variaran segons la història a la qual acompanyin, però tot i això hi ha algunes bases que sempre està bé tenir en compte i alguns elements que és molt possible que apareguin en qualsevol mena d'històries.

Primerament és recomanable fer un mapa per tal de saber l'escala del món i poder calcular el temps que els personatges triguen a arribar d'un punt a un altre. El mapa pot ser tan senzill o detallat com l'autor desitgi: pot especificar les cases individuals si és el mapa d'una ciutat o tan sols els diferents països i punts rellevants si és un mapa mundial.

 

Un cop fet el mapa i quan ja sàpigues més o menys quins llocs apareixeran en la història, et pots aventurar a detallar-los cada cop més.

​

Una bona idea és començar pels habitatges, ja que són molt rellevants per a la majoria d'històries. Està bé conèixer la societat i el lloc on està establerta geogràficament abans de definir el tipus d’habitatge. T'has de preguntar quantes persones viuen en cada immoble i quines necessitats tenen aquests individus. Aquestes són algunes de les possibles preguntes sobre els habitatges que queden condicionades per les característiques dels personatges:

Són similars als habitatges humans? Si no ho són, en què varien?

Quina és la mida dels personatges?

A quina escala està la casa (mm, cm, m, km...)?

Els personatges tenen alguna característica especial que afectarà la construcció de l'habitatge (voladors, subaquàtics, subterranis...)?

Necessiten molt o poc espai per viure?

Quines activitats fan dins de casa?

Quines altres fan a l'aire lliure?

Si a la societat els membres estan molt units entre si, és possible que les cases també ho estiguin, mentre que si prefereixen fer vida independent hi haurà més distància.

Quins coneixements tecnològics tenen?

Són més avençats que els nostres i poden construir ciutats en mig de l'espai o estan més aviat ancorats en èpoques passades i no són capaços de construir gratacels?

Quina és la funció de la cuitat (defensiva, comerciant, lúdica)?

Hi viu molta gent o poca gent?

Tot és públic o la vida es basa més en entitats privades?

És difícil anar d'un lloc a un altre?

Quins mitjans de transport utilitzen?

On els guarden?

Quins són els edificis principals i perquè els fan servir?

Com s'administren els recursos i on els poden aconseguir?

Etc.

​

Aquestes són algunes de les preguntes sobre els habitatges en relació amb les característiques de l'entorn:

Segons on estiguin construïts el disseny variarà, és un lloc desèrtic o de moltes pluges?

El terra és perillós i necessiten plataformes per aillar-se?

Quins recursos tenen a prop?

Com superen les dificultats i aconsegueixen els recursos que no tenen?

És un clima calent o fred?

Plou sovint?

Volen grans finestrals per deixar entrar la llum o prefereixen viure en la foscor?

No cal respondre totes les preguntes alhora, tan sols són conceptes que s'han de tenir presents durant la creació per obtenir un món realment versemblant i que el lector es pugui acostar a la vida dels personatges. Una bona tècnica per fer els habitatges és apuntar en un paper totes les seves característiques, buscar imatges de cases amb trets similars i combinar les que més t'hagin agradat per crear una estructura base la qual decoraràs amb elements propis de la història.

En el meu cas jo vaig crear les cases dels àngels tenint present que són éssers principalment voladors i que les parets els farien nosa. Per tant les vaig eliminar i em va quedar un edifici alt i bastant estret, però diàfan i sense parts divisòries, permetent el vol lliure d'una estança a l'altra. Les cases dels àngels estan més separades entre si que no pas les dels dimonis, ja que els àngels conviuen en una societat més dividida i això es pot veure en les seves infraestructures. En canvi, els dimonis tenen les cases gairebé adossades i són més similars a les dels humans, perquè no tots tenen ales i si totes les cases fossin aèries seria com dir que tots aquells que no posseeixin ales no hi podrien entrar.

 

A part de les cases i les ciutats també s'han de tenir en compte els elements que les envolten i el seu entorn paisatgístic. Les il·lustracions no seran iguals si la ciutat està envoltada de muntanyes, mar o selva.

En el meu cas els àngels viuen al Cel, per tant l'entorn consistirà primàriament de cel, núvols, construccions fetes sobre els núvols i salts d'aigua. Els dimonis viuen a l'Infern format per coves amb diferents climes i biomes. Les estalactites, els rierols i els minerals estan presents per tot l'Infern. En tots dos llocs hi ha runes que mostren que són civilitzacions antigues que han patit canvis i guerres que han moldejat el seu caràcter.

Com a flora no pots dibuixar qualsevol planta. Has de pensar la quantitat d'aigua i de sol que rep diàriament i si aquella planta, en el cas que no sigui inventada, realment sobreviuria en aquelles condicions. Un altre factor és si té alguna implicació en el camp de la medicina, ritual, cultural o religiós –en el cas que la teva civilització professi alguna religió–. També has de pensar si seran útils o tan sols estaran en segon pla com a decoració.

En el cas que en el llibre s'esmenti que la societat s'alimenta principalment d’unes plantes determinades seria interessant que estiguessin presents en la majoria d'il·lustracions per a que el lector sobreentengui que encara que no es mencioni explícitament al llibre, els personatges es continuen alimentant i trobar les plantes no és la seva preocupació principal, ja que estan al seu voltant.

En el meu cas he escollit per al cel unes plantes de colors clar que necessiten una mitja d'aigua normal i són molt resistents al Sol. Allà les plantes només tindran una funció decorativa per omplir l'espai entre els núvols. Una espècie anomenada nenúfars flotants només la trobem situada a prop de salts d'aigua, ja que en absència d’aigua seria impossible el seu cicle vital. A l'Infern he escollit flora que no necessita molta llum directa com per exemple els bolets. Vaig decidir que la major part de les plantes allà serien bioluminescents per projectar llum i un ambient màgic a les escenes. Les plantes sí que tenen un paper més rellevant a l'Infern que no pas al Cel, ja que hi ha algunes de curatives i d'altres verinoses. A més, com a la història hi haurà personatges que s'encarregaran d'acompanyar al lector durant l'exploració a l'Infern, he trobat que és més interessant incorporar plantes amb una utilitat concreta i no sols espècies purament decoratives.

El procés per inventar la fauna és similar al de la flora només que aplicat als animals. Has de pensar si té sentit que sobrevisquin en aquest entorn i quina serà la seva funció en la història.

En el meu cas la fauna del Cel serà de color similar als núvols per poder-se camuflar. Evidentment, els animals celestials han de ser voladors perquè en cas contrari, s’hi caurien. Tampoc poden tenir dimensions àmplies, ja que no hi ha suficient aliment. La fauna infernal és fonamentalment aquàtica a causa de la nombrosa presència de rierols i coves subaquàtiques. En el meu cas la fauna tampoc està dotada d'una gran importància, ja que no és rellevant pel desenvolupament de la història.

Per últim, un altre punt que vull tractar són els escenaris específics on transcorreran moments importants de la història. Està bé tenir aquests llocs dissenyats o com a mínim pensats prèviament a l’execució de la il·lustració final, ja que t'ajudarà a tenir les coses molt clares i tan sols haver de fer alguns retocs mínims.

En el meu cas vaig dissenyar llocs com el patíbul o el portal Cel-Terra-Infern.